Aquesta setmana he aprofitat per culturitzar-me un xic i he pasta pel teatre nacional a veure una comèdia (dramàtica) enomenada L’inspector.
Està escrita per Nikolai Gógol i dirigida, per (l’increíble) Sergi Belbel. És un retrat satírica d’una societat corrupta.
En un moment de l’obra (molt abans que caigués l’escenari i ens deixes a tots amb la boca oberta) mentre s’estàn acusant uns alts altres, al jutje per aceptar suborns, al policía per quedar-se les guanyançes de les detencions, a l’alcalde per robar impunament… Li va tocar el torn a la directora d’una escola. La frase era la següent (quasi literalment)
Alcalde: i vosté què senyora Directora? Que m’han dit que hi ha setmanes que no s’imparteixen càstigs corporals a l’escola?
Senyora Directora: home, és que els càstigs corporals són eficient si hi ha el factor sorpresa, no hem de caure en la rutina. Perquè tothom es pensa que, encara que no hi entegui de pedagogía, pot posar el nas a l’escola i donar-ne l’opinió?
Més endavant deixa anar també una frase molt “divertida”
Alcalde: Vindrà un inspector i ens demanarà on hem invertit els diners que arriben de la capital
Senyora Directora: com que arriben diners? I jo perquè no n’he vist ni cinc?
Alcalde: Perquè els diners han d’anar allà on se saben gastar, i a l’escola no en sabeu d’això! Els malgastarieu!
Deixo aquests dos moments de l’obra aquí penjats perquè ajuden a reflexionar sobre alguns aspectes de l'educació.
Alba
