noves tecnologies

Actualment vivim a l'era de la informació, podem trobar infomació -certa o falça- a internet, a la televisió, als llibres...
Moltes vegades en tenim tanta que ens veiem saturats i no sabem triar-la bé i per tant utilitzar-la com cal.
Al nostre avast tenim un munt de recursos tecnològics que no sabem getionar.
Abans i tampoc parlo de l'època "iabadabadú" es comunicava tot per carta amb circulars o sinò es deia de paraula.
Ara les coses han canviat, en la societat en què vivim la comunicació ha fet un gir de 360º.
Facebook, fotolog, twenty, mail... són eines que es fan servir per comunicar-nos i ja no importen les mirades, els somriures i les carícies, perquè dins de la xarxa és difícil d'expressar-ho. La comunicació és tan bona? és millor? Suposo que depen de la persona del moment i la circumstància, però a mi em resulta difícil imaginar-me una relació a travès d 'internet, de fet, em resulta impossible.
En la pedagogia les relacions són molt importants, crec que el tracte amb els umans és indispensable per fer bé la nostra feina. Malgrat estar bastant en contra de les noves tecnologies sé que les he d'apendre a fer servir i que poden ser molt profitoses.
Sóc molt reticient en aquest aspecta i sé que a qualsevol feina que busqui el domini d els noves tecnologies serà un requisit sine qua non, però jo sóc una gran defensora de les relacions humanes de tu a tu sense cables pel mig.
A poc a poc me les aniré fent meves i aprofitaré tots els seus recursos, però de moment encara ens mirem amb recel.

Des de la Generalitat de Catalunya s’ha crat un –ja esmentat- programa “som-hi” que potencia les ciutats –en especial Barcelona- els valors, la societat, les institucions, o això sembla que sigui, ja que a cada campanya hi ha valors ciutadans afegits subtilment. (Ex: pel civisme som-hi: aprenem a reciclar).

Últimament he notat un fet curiós entre la població, sembla que tots plegats tendim a relacionar-nos més, fent servir poc la comunicació tradicional – ja siguin paraules, mirades o carícies- és curiós que sapiguem més de la vida dels altres pel que deixen a la xarxa, que trucant-los i interessant-nos per ells. Sembla mentida que poguem tenir 500 amics agregats al facebook i pel carrer quant ens els trobem no sapiguem dir-los res més que un “en trobem per internet”.

Resulta un xic trist que “ aprenem a compartir, aprenem a perdre... som-hi!” – vegem un article anterior- i a l’hora de la veritat quant realment hem d’aplicar allò que se suposa que ens ensenyen a l’escola i a la família, no en siguem capaços.

La societat és allò que formem les persones – segons el meu entendre- les institucions formen part d’aquesta societat i aquestes reivindiquen comunicació, ciutadania, valors, moralitat, i per mostrar coherència creen programes com el som-hi.

Jo em pregunto, aquesta increíble comunicació de masses, que ens permet saber-ho tot de l’altre persona amb un sol “click” a l’ordinador, no s’ha instaurat a la generalitat?

La meva pregunta no és envà, encara que ho pugui semblar.

Hi hauria d’haver un facebook inter-institucions perquè els plans urbanístics es poguéssin comunicar amb el nou programa som-hi. M’explicaré: A la rambla de Barcelona, al parc del clot i fins i tot al de Ciutadella han tret els antics i romàntics bancs per modernitzar-los, però, Ai! Els han posat d’una sola plaça. Està claríssim que tenen una funcionalitat increíble pel senyor que entre café i café surt de l’oficina amb el seu portàtil a descansar cinc minuts. Però i l’avi que es trobava amb aquell amic de l’altre punta de la ciutat? Un dels dos haurà de seure a terra. I la parelleta que començava a filtrejar? Hauràn de desistir s’asseures-hi per no semblar massa llençats al fer-ho un sobre l’altre.

Però cap problema, perquè el senyor oficinistaempresari de l’apple, podrà fer feina mentre sent cantar els ocells, això si no porta un Ipod, esclar.

Potser si hi hagués un facebook dins de la generalitat sabrien que l’apendre a compartir de l’anunci no es referia només a les piruletes a l’hora del pati, sinò també als espais públics i aleshores haurien tornat a posar bancs de dues o més plaçes, tant romàntics com sempre devant del llac de Ciutadella. O ben mirat, potser si hi hagués hagut facebook, el pla d’urbanismes hauria sabut que la seva dona, l’economia, li feia el salt amb el som-hi només pel simple fet que sortia per televisió.

És difícil aconseguir coherència entre allò que es vol ser i allò que s’és.

baarça, baarça, baaaaaa-r-ça!

Tothom vibrava, d'emoció, de por, d'esperança. Contrarieu-me si voleu, però l'ambient dels bars un dia que el barça juga, per a mi és pedagògic. Grans, mitjans i petits reunits al voltant d'una televisió, esperant un objectiu, un simple (o complex) objectiu: que la pilota que ha passat per diferents peus entri a la portaria de l'equip contrari.
No ens ensenya uns valors també el futbol? apendre a perdre, apendre a gaudir, apendre a tenir paciència...

ara fins i tot hi ha un equip que ens ensenya un valor poc reconegut, però que per a mi és essencial: apendre a guanyar.

http://www.youtube.com/watch?v=a7CekYS74lA