Des de la Generalitat de Catalunya s’ha crat un –ja esmentat- programa “som-hi” que potencia les ciutats –en especial Barcelona- els valors, la societat, les institucions, o això sembla que sigui, ja que a cada campanya hi ha valors ciutadans afegits subtilment. (Ex: pel civisme som-hi: aprenem a reciclar).

Últimament he notat un fet curiós entre la població, sembla que tots plegats tendim a relacionar-nos més, fent servir poc la comunicació tradicional – ja siguin paraules, mirades o carícies- és curiós que sapiguem més de la vida dels altres pel que deixen a la xarxa, que trucant-los i interessant-nos per ells. Sembla mentida que poguem tenir 500 amics agregats al facebook i pel carrer quant ens els trobem no sapiguem dir-los res més que un “en trobem per internet”.

Resulta un xic trist que “ aprenem a compartir, aprenem a perdre... som-hi!” – vegem un article anterior- i a l’hora de la veritat quant realment hem d’aplicar allò que se suposa que ens ensenyen a l’escola i a la família, no en siguem capaços.

La societat és allò que formem les persones – segons el meu entendre- les institucions formen part d’aquesta societat i aquestes reivindiquen comunicació, ciutadania, valors, moralitat, i per mostrar coherència creen programes com el som-hi.

Jo em pregunto, aquesta increíble comunicació de masses, que ens permet saber-ho tot de l’altre persona amb un sol “click” a l’ordinador, no s’ha instaurat a la generalitat?

La meva pregunta no és envà, encara que ho pugui semblar.

Hi hauria d’haver un facebook inter-institucions perquè els plans urbanístics es poguéssin comunicar amb el nou programa som-hi. M’explicaré: A la rambla de Barcelona, al parc del clot i fins i tot al de Ciutadella han tret els antics i romàntics bancs per modernitzar-los, però, Ai! Els han posat d’una sola plaça. Està claríssim que tenen una funcionalitat increíble pel senyor que entre café i café surt de l’oficina amb el seu portàtil a descansar cinc minuts. Però i l’avi que es trobava amb aquell amic de l’altre punta de la ciutat? Un dels dos haurà de seure a terra. I la parelleta que començava a filtrejar? Hauràn de desistir s’asseures-hi per no semblar massa llençats al fer-ho un sobre l’altre.

Però cap problema, perquè el senyor oficinistaempresari de l’apple, podrà fer feina mentre sent cantar els ocells, això si no porta un Ipod, esclar.

Potser si hi hagués un facebook dins de la generalitat sabrien que l’apendre a compartir de l’anunci no es referia només a les piruletes a l’hora del pati, sinò també als espais públics i aleshores haurien tornat a posar bancs de dues o més plaçes, tant romàntics com sempre devant del llac de Ciutadella. O ben mirat, potser si hi hagués hagut facebook, el pla d’urbanismes hauria sabut que la seva dona, l’economia, li feia el salt amb el som-hi només pel simple fet que sortia per televisió.

És difícil aconseguir coherència entre allò que es vol ser i allò que s’és.