El CEM és el consell escolar municipal de Girona, fa dues setmanes va organizar una jornada sobre orientación escolar, sí, allò que molts de nosaltres trobem a faltar sobre el pla bolonya.
Josep Maria Terricabres va ser l’encarregat de fer-ne una introducció, que si no fos per aquesta, la resta de la jornada no caldria ni mencionar-la. Va fer una metàfora que encara avui trobo enscisadora i molt eloqüent. Deia: “orientar, és anar cap a l’orient, que és d’on surt el sol. La nostra feina com a professionals de l’educació, és ensenyar aquest sol, no portar-hi, sinò només ensenyar on és, cadascú serà lliure de triar si hi vol anar, o no.”
La seva aportació va ser molt interessant, ja que parlava sobre coses de l’educació que jo no m’havia plantejat mai, començant per ensenyar la bellesa poètica d’uns llençols acabats de rentar, continuant per apendre a valorar el que nosaltres com a poble, ciutat o nació tenim, sense la necessitat de sempre caure en el terrible engany de pensar que el que vé de fora sempre és millor, i finalment acabant diguent que allò que a vegades és necessari no es potencia prou.
Per sort per la societat, no sempre hi ha aquesta manca d’orientació, perquè d’una manera o d’una altra algú, molt amablement, te n’acaba informant. (Vegem l’última classe de teoria).
Alba
