jueves, 26 de marzo de 2009



Sona el despertador, són les set del matí. Ell, el deixa tornar a sonar fins que la mare, finalment, el desperta. Es vesteix ignorant la roba que es posa i esmorza mirant un programa (EL programa) de cada matí.
Agafa l'autobus que el durà cap a l'institut, s'avorreix i treu la seva pantalla preferida: la psp. Amb el volum al màxim i els reflexes encara mig adormits juga a un joc irreal i violent durant tota la mitja hora que té d'autobus.
Quan baixa ja només li queda un quart d'hora per arribar, però per no esperar-se sol treu el mòbil que en teoria només havia de servir per si tenia emergències, envia un missatge de text a aquella noia que va conèixer el cap de setmana, i es queda esperant, mirant la pantalla per si s'ilumina.
Són les nou del matí, sona la sirena d'entrar a l'institut, ell ja porta dos hores aixecat i tres pantalles diferents en ment.



-> Ara s'ha posat de moda parlar de transtorns d'aprenentatge, i jo em pregunto, com un nen/a pot, després d'haver estat dos hores en dif erents pantalles, posar-se a fer una classe d'història i entendre'n quelcom? El cervell està preparat?
A vegades -encara que siguin poques- no és només el sistema educatiu el que falla.

No hay comentarios:

Publicar un comentario