Sumar, restar, mutiplicar,llegir, compartir, guanyar, perdre, i tots aquests adjectius es van enomenant mentre unes cadires a l'estil Maria Montessori van canviant de posició. Finalment es conclou l'anunci amb una pregunta retòrica que diu: no és hora de començar a valorar la feina dels mestres?
I jo aquí vull preguntar també: no és hora de començar a promocionar la feina dels pedagogs? Com potser que encara hi hagi gent que els confongui per podolegs? I finalment, estic d'acord que la feina dels mestres és important, però els valors com apendre a perdre i a compartir no s'ensenyen només a les aules, i no en tenen l'exclusivitat els infants.

De la mateixa manera passa amb l'educació, és d'exclusivitat pels infants? i l'escola d'adults? i l'educació no formal? on són dins d'aquest som-hi?
Ja que la generalitat ha posat en pràctica el programa “som-hi”, som-hi pels llocs de feina de pedagogs sense confondre'ls amb el que haurien de ser mestres o educadors, som-hi per a promocionar la pedagogia a la societat?

Alba